Eines de suport al pensament

A classe de GTIC em estat parlant de les eines de suport al pensament, i aquí en deixo dues: els mapes conceptuals i els fluxogrames.

MAPES CONCEPTUALS

Els mapes conceptuals vanser creats per Joseph D. Novak i s'han convertit en una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació.

Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements  i a ampliar la nostra perspectiva en relació al tema.

La creació del mapa passa per diversos estadis:

-Selecció i jerarquització de conceptes.

-Reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres.

-Representació gràfica adequada.

Aquesta representació gràfica consisteix en relacionar els conceptes de manera esquemàtica, aquests conceptes no es poden repetir i estan units per un connector que acostuma a ser un verb.

En dels programes més utilitzats per crear mapres conceptual és el Cmap Tools, el qual és un programa local i és gratuït. Per descarregar-lo has d'entrar a  http://cmap.ihmc.us/

A continuació mitjançant el següent text vam haver de realitzar un mapa conceptual:

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.

En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.

La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.

El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

FLUXOGRAMES

Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la  informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:

1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...

Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:

Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. 

Nosaltres hem optat per una eina on-line: http://www.gliffy.com
Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.

A continuació podeu observar un fluxograma realitzat per mi, on representa l'acció de creuar una cruïlla:

Com a conclusió dir que aquestes dos formes de recollir informació i per sintetitzar-la m'han sembla molt eficaços.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat.

A la sesió d'avui de COED hem parlat de l'estructura del discurs, i aquí us deixo un esquema per a que us feu una breu idea del que explicaré seguidament:

Com ja em vist en l’esquema, aquesta és l’estructura bàsica a seguir per a qualsevol tipus de discurs, ara explicaré d’una manera una mica més detallada cada una d’aquestes parts i les seves fórmules a seguir:

Introducció:

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La introducció és la clau de l’èxit o de l’eficàcia d’una intervenció oral; Objectiu de la introducció à captar l’atenció i mantenir-la.

La introducció té importància des de dos punts de vista diferents:

-        En el públic: capta l’atenció i crea l’expectació necessària per mantenir-la.

-        En l’orador: si la introducció està ben preparada i l’orador té recursos, ajuda a evadir els nervis o si mes no, que no es notin.

Fórmules introductòries

-        Definició: breu comentari sobre el títol del tema

-        Presentació d’objectius: explicar-los motiva i centra atenció als oients

-        Presentació del guió: fer un recorregut dels passos que seguiràs és interessant per al públic (apropiat per a discursos expositius i sessions pràctiques)

-        Preguntes: preguntes retòriques, sense esperar resposta. Creen la necessitat d’escoltar i varien el ritme de l’exposició (una manera d’anticipar-se)

-        Lectura mental: esmentes idees amb les quals creiem que venen el públic. Fer referència a llegendes populars o coses que sempre es diuen.

-        Documentació: fotos, fragments de vídeo o algun objecte. Mostrar alguna noticia o dades recents. (senzilles i fàcils)

-        Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-        Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota principal, amb certa intriga i que introdueixi el tema

Desenvolupament

Selecció i ordre de les idees segons l’objectiu del discurs:

- Per a informar:

-        Estructura descriptiva

-        Estructura cronològica

- Per a convèncer:

-        Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Conclusió

Les funcions bàsiques de la conclusió són:

-        Tancar el discurs

-        Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge: agafar l’essència de la idea i dir-la en poques paraules.

-        Deixar una bona impressió final en les persones que han escoltat: per a que els oients després segueixin pensant i reflexionant sobre el que els has parlat s’ha de donar bones sensacions (molt important les emocions provocades)

Fórmules de conclusió

-        Repetir la introducció

-        Resumir els punts principals

-        Invitació a l’acció: convidar a participar, a fer alguna cosa

-        Anunci d’un esdeveniment futur: guardar-se un fet molt important per a dir-ho al final.

-        Promesa

-        Apel·lar als sentiments: fer sorgir les emocions als oients (no apel·lar a la intel·ligència)

És molt important diferenciar la conclusió del tancament i la obertura de la introducció. L’obertura i el tancament no formen part del discurs pròpiament dit, però són molt importants en quant a crear una certa impressió.

L’obertura és des del moment en que l’orador apareix a la sala, s’asseu a la taula i es col·loca per a començar a fer el discurs. El tancament és des de que l’orador acaba de parlar, amb la conclusió, fins que marxa de la sala.


Per acabar, faré cinc cèntims de la llengua en el discurs expositiu:

- Ha de ser:

· Neutra: no posicionar-se, ser respectuós amb totes les possibles opinions. Que en la tria del nostre llenguatge no hi hagi missatges subliminals.

· Precisa: cal tenir un coneixement elevat del lèxic sobre el tema del qual parles, si hi ha una paraula per dir una idea, no dir una frase sencera. En el cas dels mestres, tenir un bon lèxic especialitzat en l’àmbit de l’educació.

·  Accessible: adaptar-se al nivell del públic.

- No influïda per la prosa escrita o tècnica: no parlar com si llegissis el que dius (diferencia entre llengua oral formal i llengua escrita)

- Cal oferir definicions si hi ha termes especialitzats o abstractes que pot ser que el públic no coneixi.

- Són necessaris:

· Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...

· Marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra, finalment, en resum...s

El mestr@ i les TAC

El passat dilluns 12 de novembre va començar la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), i els alumnes de 1r del grau d'infantil la vem començar amb una conferència a les 9.30 del matí a l'auditori de la universitat a càrrec de la professora Anna Pèrez, una professora d'una escola del barri del raval que està especialitzada en les TAC.

La conferència que ens va fer es titulava: El mestr@ i les TAC. En resum, amb la seva explicació ens va voler fer veure als estudiants d'educació que em d'evolucionar per tal de poder oferir als nostres alumnes el màxim de recursos per a poder aprendre amb millors qualitats, i que si cal canviar la forma antiga d'ensenyar perquè hi ha tècniques noves millors, que no tinguem por de ser innovadors. De la conferència hi vaig extreure les 10 idees més importants, us les deixo aquí perquè us feu una idea del que ens va parlar l'Anna Pèrez:

1. Va començar la xerrada amb aquesta frase: Tenim escoles del S.XIX, professors del S.XX i alumnes del S.XIX.

2. El fet de treballar amb ordinadors i noves tecnologies no significa deixar d'utilitzar els llibres o les pissarres de guix. Simplement, que l'alumnat ha de saber interactuar amb diferents fonts i els professors em de saber compaginar l'ensenyament tant amb les noves tecnologies com amb les antigues formes, per tal d'afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

3. Les noves tecnologies afavoreixen el treball en equip. Treballar en equip és bàsic de cara a la societat i amb les noves tecnologies és una forma d'ensenyar a fer-ho, ja que l'ús compartit d'un ordinador requereix posar-se d'acord amb els companys a l'hora d'utilitzar-lo, o una tablet, etc.

4. Com ha de ser el mestre d'avui en dia? Aquest mestre ha de seguir la Taxonomia de Bloom+TAC, això implica que han de ser capaços de fer que els nens, recordin, comprenguin, apliquin, analitzin, avaluïn i creïn.

5. Per a que ser un bon mestre integrat amb les TAC, ha de realitzar una sèrie de canvis. Ha de passar de ser:
· Analògic a Digital: s'ha de deixar enrrera els llibres i les pissarres de guix i utilitzar eines web i tecnologies per a l'ensenyament dels alumnes.
· Lligat a Mòbil: els mestres estan molt lligats al típic ensenyament amb el llibre i on el professor explica i els alumnes escolten, avui en dia hi ha molts recursos mòbils per a l'ensenyament on els alumnes poden participar més en les classes i es poden sentir més protagonistes, així aprenen amb més interès.
· Aïllat a Connectat: les relacions entre mestres s'engrandeixen, és a dir, que els mestres passen de comunicar-se només amb mestres de la seva mateixa escola a poder parlar
amb altres mestres a través de la xarxa. Estar connectat també implica poder apuntar-se a cursos virtuals per a poder aprendre noves eines d'ensenyament.
· Genèric a Personal: els mestres prenen importància per ells mateixos a la xarxa, és a dir, tenen un nom, a través de twiter o altres reds socials passen a ser referents o persones interessants a seguir per a altres mestres o persones interesades en el món de l'educació.
· Consumidor a Creador: deixar d'utilitzar activitats prèviament creades per altres professors o llibres, i fer activitats a mida per als seus alumnes amb l'ajuda de xtec, google o educaplay, entre d'altres.
· Tancat a obert: passar de ser mestres individuals, que cada un ho fa a la seva manera, a ser mestres que estan en xarxa i en continu aprenentatge i contacte amb altres mestres.

6. Que podem aconseguir si es realitzen tots aquests canvis?
· Comunicació, entre mestres i alumnes
· Compartir, a l'hora de treballar en grup
· Col·laborar amb els companys de classe
· Discussió amb el grup per a arribar a un acord abans de prendre una decisió.

7. "Empowermen" (apoderament), fer sentir que cada alumne és l'amo del seu propi treball. (exposició i compromís).

8. Les TAC donen veu a l'alumnat, mitjançant la web poden penjar tot allò que fan els nens, per tant, les gràcies a les TAC s'aconsegueix més interacció, entusiasme i participació. També afavoreixen el treball de la creativitat i la reflexió.

9. S'ha de canviar la imatge del paper del mestre i de la forma d'ensenyar. Tots tenim la imatge d'una classe on els nens estan asseguts mirant endavant i escoltant al professor. S'ha de potenciar l'ensenyança en la que el professor estigui integrat al grup, que s'uneixi als alumnes i treballi amb ells, és a dir, que no tingui més importància que els alumnes.

10. Amb les TAC s'aconsegueix un molt bon ambient de treball, on els nens són els protagonistes de la seva feina. L'Anna va acabar la xerrada amb aquesta frase: Fer un bon ús de les TAC crea un ambient de treball on s'aprèn.

Windows Movie Maker

El Movie Maker és un programa que serveix per crear i editar vídeos de forma més ràpida i senzilla i desprès publicar-los on es vulgui. És un programa molt bàsic, que pot utilitzar qualsevol persona tot i no ser del món dels audiovisuals. A aquests vídeos els hi podem afegit tot tipus de música, d'imatges, text i efectes.

A classe vem anar descobrint poc a poc quin era el funcionament d'aquest programa, i després d'experimentar-hi una mica se'ns va encarregar una tasca a realitzar, haviem de fer un vídeo de la universitat a partir del vídio que ens donava el Jordi, aquí deixo el meu vídeo:

Com parlar bé en públic

Per a l’assignatura de COED hem llegit el llibre Com parlar bé en públic, dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Hem llegit només els primers 6 capítols, dels quals hem realitzat a casa cada un els nostres apunts per a un futur poder consultar-los a l’hora de fer una xerrada en públic o simplement una presentació per als nostres companys.

Per a fer una breu sinopsis del llibre podem dir que és un manual que dóna eines per a ser un bon orador, tàctiques i coses que s’han de fer per a parlar bé en públic. Com posicionar-se davant del públic, com guanyar-te els oients, com afrontar els nervis, quin ha de ser el domini del llenguatge, com elaborar el discurs, entre d’altres, són les coses que ens ensenya aquest llibre.

L’activitat que vem realitzar al arribar a la classe el divendres passat va ser la de posar-nos en grups de quatre i realitzar un decàleg del bon orador. Hi havia 15 grups a la classe, per tant es van crear 15 decàlegs diferents. Un cop acabats tots els grups, es va escollir un portador de cada grup i es van posar en comú tots els punts del decàleg de cada grup, i vem debatre quins eren els necessaris i quins no. Finalment, entre tota la classe vem elavorar un decàleg del bon orador, tot i que no el vem acabar de perfeccionar del tot ja que no ens va donar temps.

Aquí deixo el decàleg que vem elaborar tota la classe: (encara per finalitzar)

1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques: Què, Qui, Per què, Com.

2. Tenir un bon domini del llenguatge.

3. Tenir positivisme.

4. Retroalimentació amb el públic.

5. Ser natural, no meomoritzar el discurs.

6. Elaborar un guió.

7. Domini del llenguatge verbal.

8. Domini de la veu: velocitat, volum i vocalització. 

9. Ser clar, precís i breu. 

10. Estructurar el discurs.

(Definició de decàleg: És un conjunt de regles o preceptes bàsics d'una professió, d'una activitat, etc.)

Prezi

El Prezi és una aplicació en línia per a crear suports multimèdia per a presentacions, són suports creatius i molt originals. Podem incluir imatges, vidios, textos, enllaços... i podem configurar la trajectoria de la presentació seguint l'efecte del zoom característic d'aquesta aplicació.

Podem tenir els treballs a internet, ja que és una aplicació que es crea en línia, o podem descarregarlos per a tenir-los al nostre pc si no tenim conexió a internet. Les presentacions realitzades es poden compartir en la web o publicar a la red social.

Permet crear unes presentacions més dinàmiques que el PowerPoint.

 

Per a fer la presentació de la guia 1 d'Educació Física vem fer un prezi i així vem posar en pràctica el que haviem après en la sessió del prezi a GTIC, aquí us deixo el link on apareix la presentació que vem fer:

http://prezi.com/xnhhb7p3s3fg/edit/?auth_key=z0ox6s3&follow=84vupo-43fhk

Creative Commons i Copyright

A la classe de GTIC fa uns dies vam estar parlant dels drets d'autor, i difirents programes que podem utilitzar per evitar aquests copyrightshi han diferents programes que esmentaré a continuació. Però abans a classe vam onservar 4 situacions imaginàries i havíem de dir si eren correctes o incorrectes i en quin grau.

 

Vem estar mirant algunes pàgines que podem utilitar per evitar els copyrights, ja que molts cops agafem imatges, vídeos o cançons de la xarxa i les fa servir com si fossin seves, i això és il·legal.

 

Creative Commons (CC) és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Aquesta ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies. Creative Commons proporciona llicències als creadors/autors per tal que estableixin els termes amb els que volen compartir les seves obres en el medi digital. No dóna llicències totalment lliures, es troba entre mig del Copyright i el Copyleft (o totalment lliure). Aquestes condicions les escull el propi autor.

De fet una llicència CC no invalida el copyright d’una obra sinó que invalida alguns drets a terceres persones amb una sèrie de condicions (quatre) que es combinen per donar lloc a diferents tipus de llicències. L’objectiu final queda resumit en estandarditzar les llicències en lloc de prohibir l’ús de les obres; conseqüentment establirà un equilibri entre els drets dels autors i els drets dels usuaris. 

Copyright és un conjunt de normes jurídiques i principis que regulen els drets morals i patrimonials que la llei concedeix als autors (els drets d'autor), pel sol fet de la creació d'una obra literària, artística, musical, científica o didàctica, estigui publicada o inèdita.

També vam veure un vídeo, Copiar no és robar i aquí us deixo la pàgina perquè el veieu:

http://www.youtube.com/watch?v=ef-OExpQEcU

La composició del text

Per a la classe teòrica de gran grup de divendres haviem de portar llegit el dossier sobre la composició del text: Planificació, Composició i Revisió. Un cop havent llegit el text, el vem comentar a la classe:

La composició del text, tal i com indica el títol del document es classifica en tres fases:

1. Planificació

2. Redacció/Composició

3. Revisió

Tot i haver tres etapes clarament diferenciades, s'ha de dir que la composició del text passa sempre per les tres etapes linealment, és a dir, que no sempre va en ordre ja que totes es complementen entre si.

Ara explicare les etapes més detallades:

1. La Planificació: 

Planificar és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

En la planificació escollim quin tipus de text volem crear: narratiu, descriptiu, explicatiu/recepta, persuasiu, argumentatiu i d'opinió. Es poden realitzar convinacions dels tipus de text.

1.1- Anàlisi de la situació comunicativa

- A qui vull escriure? (Tipus de destinatari): grau de formalitat, formula de tractament, el gènere i la varietat dialectal.

- Sobre què vull escriure? (Tema)

- Perquè vull escriure? (Objectius)

- Com ho vull escriure? (Extensió, estructura, etc.)

1.2- Recollida de la informació

- Pluja d'idees

- Documentació

- Resposta de les "6W": qui, què, on, quan, per què i com

- Prendre apunts

1.3- Selecció i ordenació de la informació

- Selecció de les idees

- Ordenació de les idees

- Tècniques d'agrupació: grups o mapes conceptuals

- Tècniques d'ordenació: numeració o esquema


2. La Redacció:

Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

2.1- L'estructura del text

- El paràgraf: serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text i, a més, fa visible i entenedora l'estructura general del text.

El paràgraf com a unitat temàtica: cada paràgraf té vida pròpia, tracta sobre un aspecte en concret del tema general del que tracta el text. Encara que formi part d'un text, té un alt grau d'independència.

Tipus de paràgrafs segons els continguts: Introductoris, Expositius o Conclusius.

- Els connectors: elements de cohesió textual, que organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l'interior del text, i funcionen com a senyals visuals per a que el lector vegi l'esquelet de l'escrit.

Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives
b) Preposicions i locucions prepositives
c) Adverbis i locucions adverbials
d) Altres paraules o expressions

Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar
b) Organitzar
c) Relacionar

- La puntuació: eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre (molt important la seva utilització)

Signes de puntuació:
a) La coma (,)
b) El punt i coma (;) 
c) El punt (.)
d) Els dos punts (:)
e) Els punts suspensius (...)
f) Els signes d'entonació (?¿!¡)
g) Els parèntesis ()
h) Els guions (-)
i) Les cometes (<>)

2.2- L'estil

- L'adequació: Tenir molt en compte el registre triat i utilitzar les paraules i expressions adequades d'aquest registre.

- Claredat: Fer servir paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.

- Precisió: Assegurar l'eficàcia comunicativa, evitar paraules generals i massa ambigües.

- Concisió: Evitar construccions sintàctiques artificioses complicades que segons nosaltres sonen millor.

- Variació: Evitar les repeticions innecessàries (els sinònims són un bon recurs)

- Altres consells d'estil:
     · Evitar les cacofonies
     · Evitar l'ús d'adverbis acabats en -ment
     · Limitar l'ús de possessius
     · Evitar expressions discriminatòries       

3. La Revisió 

Revisar és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text al final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

- Existeix un decàleg de revisió (el podem trobar als nostres apunts)

- Revisió de continguts: Coherència, Cohesió i Adequació

- Revisió gramatical i de convencions: Correcció i Variació