 |
| Jaume Cela |
Va començar la conferència dient: Per a ser mestra
es necessita inventiva, esforç i motivació, i va mostrar-nos la
importància del paper del mestre, ja que eduquem a moltes altres institucions
apart dels alumnes (a pares, a altres mestres, a familiars... ).
Va destacar també que vivim en una situació d’acceleració,
és a dir, que vivim en una societat molt accelerada, i a conseqüència d’aquest
fet els equips docents hem de saber molt bé quin currículum necessita cada nen.
És bàsic saber molt bé el que ensenyem i perquè té sentit ensenyar-ho, tant de cara
al present com al futur. Em va sobtar una frase que va dir: "Els infants
no tenen infantesa", fent referència a que moltes vegades volem que el nen
aprengui i demostri que està aprenent moltes coses de manera errònia, ja que un
nen, quan es petit, necessita jugar, no fer fitxes constantment
per tal d’ensenyar als seus pares el què ha fet. Quan desvalorem el joc estem
privant al nen de la capacitat de crear, d’aprendre, de conèixer, i actualment,
s’està oblidant la importància del joc en moltes escoles.
També va fer referència a la diversificació
d’institucions, definint-la com la forma en que les noves tecnologies ens
estan fent veure el món de diferent manera, i com la ciutat en la que vivim ha
d’oferir tots i cadascún dels seus serveis al sector de l’educació.
En quant a l’escola, va deixar molt clar que ha de
ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se, que és un lloc on
formular preguntes i que és més important formular bones preguntes que no fer
una recerca de la resposta. També va dir que als nens se’ls ha d’obrir
portes, és a dir, que se’ls ha de fer veure la realitat del món tal i com
és, no amagar-los coses.
Finalment va dir allò que considera més important per a ser
mestre:
- Acollir les criatures, tal i com son i tal
com vinguin a l’escola
- Mostrar, els mestres mostrem la
complexitat del món, mostrem tota la realitat, tant les coses bones com les
dolentes.
- Acompanyar als nostres alumnes en el
procés de descobriment del món, garantint-los estabilitat emocional.
- Motivar, la cultura de l’esforç ha d’estar
lligada a la motivació. Un mestre ha de crear un espai i un temps per a motivar
als alumnes amb el temari.
- Saber escoltar als nens, donar sentit a la
nostra experiència a partir de les experiències dels altres. Per a
aconseguir-ho hem d’estar molt atents a tot el que ens diu l’altre, i no fer
prejudicis sobre el que nosaltres pensem d’ell.
- Ajudar a preguntar, com ja he dit abans,
l’escola és el lloc on es venen a fer preguntes, on l’infant no ha de tenir por
a equivocar-se
- Donar autonomia, ajudar a que els nens
facin els seus propis projectes de vida. Educar en llibertat.
- Responsabilitzar, fer que els nostres
alumnes siguin responsables de la seva vida i de com aquesta afecta a la vida
dels altres.
Per acabar, jo volia destacar la última idea que
vaig trobar molt important que diu: l’únic pecat que un mestre no pot realitzar
mai és malmetre l’autoestima de l’alumne.
En quant a la meva opinió, la conferència em va
semblar molt interessant pel que fa a la temàtica i els conceptes que ens va
transmetre Jaume Cela. Es notava molt que era expert en el tema i que ho
explicava tot amb molta naturalitat. També crec que va faltar una mica de
dinamisme en la xerrada, ja que en alguns moments el to del conferenciant era
molt monòton i al no tenir cap tipus de suport audiovisual al qual fer
referència, algunes estones es podien fer pesades.
Les idees que ens va transmetre el senyor Cela van ser molt clares i fàcils d’entendre, i de cara a un futur, davant d’una classe, hem de tenir molt clar tot això que ens ha explicat. La llista de verbs subratllats crec que és molt pràctica per a que tots els mestres la recordem i la puguem aplicar a la nostra classe o escola des del primer dia que exercim en la professió.
