Seguiment de l'Albert Espinosa

Hem realitzat el seguiment de l’Albert Espinosa, durant els mesos d’octubre i novembre del 2012 i un cop fet aquest seguiment arribem a la conclusió de que és un personatge públic molt actiu pel que fa referencia a les noves tecnologies i xarxes socials

Gràcies a la realització d’aquest treball, que tenia com a finalitat fer el seguiment a un bon comunicador, hem gaudit de les seves publicacions a varis mitjans de comunicació: en diaris (el Periodico), al twitter, el seu blog personal, el seu web oficial i entrevistes que ha oferit a programes de radio.

Centrant-nos amb les piolades del twitter, cal esmentar que Albert Espinosa utilitza força sovint aquest innovador mitjà de comunicació en el qual “Polseres Vermelles” i “Els nostres tigres beuen llet” són dos dels seus treballs que més destaquen.

També hem volgut destacar els seus articles periodistics que publica cada diumenge al Periodico, això demostra que és un bon comunicador mitjançant la literatura i l’escriptura. Els seus articles són interessants i sobretot criden l’atenció perquè acostumen a ser historietes de vivencies personals. També fa de crític de cultura, aquí demostra que és un home cult i que s’interessa per l’actualitat.

Observant les diferents entrevistes que estan recollides en el vidio, l’hem analitzat en la vessant comunicativa oral. Per a fer-ho hem utilitzat el decàleg que vem elaborar a les classes de COED, després d’haver llegit el llibre Com parlar bé en públic.

Tot i que no l’hem pogut veure gaire parlant i expressar-se en públic, ja que en els ultims mesos no ha aparegut gaire ni en televisió ni en ràdio, hem observat que posa en pràctica en els seus discursos aspectes com: tenir clares les quatre preguntes bàsiques, un domini de la llengua, retroalimentació amb el públic, ser molt natural, és a dir, no memoritzant el discurs, domini del llenguatge no verbal i estructurar el seu discurs.

Considerem que un dels aspectes pels quals creiem que l’Albert Espinosa és un bon comunicador és pel simple fet que és natural i es mostra tal i com és ell.

Aquí us deixo el LINK per si voleu veure el seguiment fet: 
http://seguimentalbertespinosa.blogspot.com.es/

El seguiment d'aquest personatge públic l'hem fet amb un grup de 6 persones:

- Marta Jové

- Alexandra Lapedra

- Cristina Lladó

- Clara Ponce

- Cristina Toledano

- Berta Olivares

Aquí us deixo el prezi que vam fer de les piolades de l'Albert Espinosa:

Poema

Actualment, en les sesions de divendres de COED, estem fent recitacions de poemes per tal d'enrriquir-nos en l'àmbit de la poesia i per a posar en pràctica algunes de les coses que vem aprendre llegint el llibre de "Com parlar bé en públic".

Jo vaig recitar el seguent poema: 

L'ànima de les flors 

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val. 

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol. 

«Morirem aviat, lluny de la planta, -
elles deuen pensar; -
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.» 

                 Joan Maragall -1898 

Tot i que jo no acostumo a passar nervis a l'hora de parlar en públic, el recitar un poema no se'm va fer gens fàcil i al començar estava nerviosa i em vaig equivocar. Quan vaig tornar a començar em va sortir molt millor i vaig poder recitar tot el poema sense problemes ni entrebancs.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat.

A la sesió d'avui de COED hem parlat de l'estructura del discurs, i aquí us deixo un esquema per a que us feu una breu idea del que explicaré seguidament:

Com ja em vist en l’esquema, aquesta és l’estructura bàsica a seguir per a qualsevol tipus de discurs, ara explicaré d’una manera una mica més detallada cada una d’aquestes parts i les seves fórmules a seguir:

Introducció:

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La introducció és la clau de l’èxit o de l’eficàcia d’una intervenció oral; Objectiu de la introducció à captar l’atenció i mantenir-la.

La introducció té importància des de dos punts de vista diferents:

-        En el públic: capta l’atenció i crea l’expectació necessària per mantenir-la.

-        En l’orador: si la introducció està ben preparada i l’orador té recursos, ajuda a evadir els nervis o si mes no, que no es notin.

Fórmules introductòries

-        Definició: breu comentari sobre el títol del tema

-        Presentació d’objectius: explicar-los motiva i centra atenció als oients

-        Presentació del guió: fer un recorregut dels passos que seguiràs és interessant per al públic (apropiat per a discursos expositius i sessions pràctiques)

-        Preguntes: preguntes retòriques, sense esperar resposta. Creen la necessitat d’escoltar i varien el ritme de l’exposició (una manera d’anticipar-se)

-        Lectura mental: esmentes idees amb les quals creiem que venen el públic. Fer referència a llegendes populars o coses que sempre es diuen.

-        Documentació: fotos, fragments de vídeo o algun objecte. Mostrar alguna noticia o dades recents. (senzilles i fàcils)

-        Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-        Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota principal, amb certa intriga i que introdueixi el tema

Desenvolupament

Selecció i ordre de les idees segons l’objectiu del discurs:

- Per a informar:

-        Estructura descriptiva

-        Estructura cronològica

- Per a convèncer:

-        Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Conclusió

Les funcions bàsiques de la conclusió són:

-        Tancar el discurs

-        Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge: agafar l’essència de la idea i dir-la en poques paraules.

-        Deixar una bona impressió final en les persones que han escoltat: per a que els oients després segueixin pensant i reflexionant sobre el que els has parlat s’ha de donar bones sensacions (molt important les emocions provocades)

Fórmules de conclusió

-        Repetir la introducció

-        Resumir els punts principals

-        Invitació a l’acció: convidar a participar, a fer alguna cosa

-        Anunci d’un esdeveniment futur: guardar-se un fet molt important per a dir-ho al final.

-        Promesa

-        Apel·lar als sentiments: fer sorgir les emocions als oients (no apel·lar a la intel·ligència)

És molt important diferenciar la conclusió del tancament i la obertura de la introducció. L’obertura i el tancament no formen part del discurs pròpiament dit, però són molt importants en quant a crear una certa impressió.

L’obertura és des del moment en que l’orador apareix a la sala, s’asseu a la taula i es col·loca per a començar a fer el discurs. El tancament és des de que l’orador acaba de parlar, amb la conclusió, fins que marxa de la sala.


Per acabar, faré cinc cèntims de la llengua en el discurs expositiu:

- Ha de ser:

· Neutra: no posicionar-se, ser respectuós amb totes les possibles opinions. Que en la tria del nostre llenguatge no hi hagi missatges subliminals.

· Precisa: cal tenir un coneixement elevat del lèxic sobre el tema del qual parles, si hi ha una paraula per dir una idea, no dir una frase sencera. En el cas dels mestres, tenir un bon lèxic especialitzat en l’àmbit de l’educació.

·  Accessible: adaptar-se al nivell del públic.

- No influïda per la prosa escrita o tècnica: no parlar com si llegissis el que dius (diferencia entre llengua oral formal i llengua escrita)

- Cal oferir definicions si hi ha termes especialitzats o abstractes que pot ser que el públic no coneixi.

- Són necessaris:

· Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...

· Marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra, finalment, en resum...s

Com parlar bé en públic

Per a l’assignatura de COED hem llegit el llibre Com parlar bé en públic, dels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Hem llegit només els primers 6 capítols, dels quals hem realitzat a casa cada un els nostres apunts per a un futur poder consultar-los a l’hora de fer una xerrada en públic o simplement una presentació per als nostres companys.

Per a fer una breu sinopsis del llibre podem dir que és un manual que dóna eines per a ser un bon orador, tàctiques i coses que s’han de fer per a parlar bé en públic. Com posicionar-se davant del públic, com guanyar-te els oients, com afrontar els nervis, quin ha de ser el domini del llenguatge, com elaborar el discurs, entre d’altres, són les coses que ens ensenya aquest llibre.

L’activitat que vem realitzar al arribar a la classe el divendres passat va ser la de posar-nos en grups de quatre i realitzar un decàleg del bon orador. Hi havia 15 grups a la classe, per tant es van crear 15 decàlegs diferents. Un cop acabats tots els grups, es va escollir un portador de cada grup i es van posar en comú tots els punts del decàleg de cada grup, i vem debatre quins eren els necessaris i quins no. Finalment, entre tota la classe vem elavorar un decàleg del bon orador, tot i que no el vem acabar de perfeccionar del tot ja que no ens va donar temps.

Aquí deixo el decàleg que vem elaborar tota la classe: (encara per finalitzar)

1. Tenir clares les 4 preguntes bàsiques: Què, Qui, Per què, Com.

2. Tenir un bon domini del llenguatge.

3. Tenir positivisme.

4. Retroalimentació amb el públic.

5. Ser natural, no meomoritzar el discurs.

6. Elaborar un guió.

7. Domini del llenguatge verbal.

8. Domini de la veu: velocitat, volum i vocalització. 

9. Ser clar, precís i breu. 

10. Estructurar el discurs.

(Definició de decàleg: És un conjunt de regles o preceptes bàsics d'una professió, d'una activitat, etc.)

La composició del text

Per a la classe teòrica de gran grup de divendres haviem de portar llegit el dossier sobre la composició del text: Planificació, Composició i Revisió. Un cop havent llegit el text, el vem comentar a la classe:

La composició del text, tal i com indica el títol del document es classifica en tres fases:

1. Planificació

2. Redacció/Composició

3. Revisió

Tot i haver tres etapes clarament diferenciades, s'ha de dir que la composició del text passa sempre per les tres etapes linealment, és a dir, que no sempre va en ordre ja que totes es complementen entre si.

Ara explicare les etapes més detallades:

1. La Planificació: 

Planificar és reflexionar. És establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

En la planificació escollim quin tipus de text volem crear: narratiu, descriptiu, explicatiu/recepta, persuasiu, argumentatiu i d'opinió. Es poden realitzar convinacions dels tipus de text.

1.1- Anàlisi de la situació comunicativa

- A qui vull escriure? (Tipus de destinatari): grau de formalitat, formula de tractament, el gènere i la varietat dialectal.

- Sobre què vull escriure? (Tema)

- Perquè vull escriure? (Objectius)

- Com ho vull escriure? (Extensió, estructura, etc.)

1.2- Recollida de la informació

- Pluja d'idees

- Documentació

- Resposta de les "6W": qui, què, on, quan, per què i com

- Prendre apunts

1.3- Selecció i ordenació de la informació

- Selecció de les idees

- Ordenació de les idees

- Tècniques d'agrupació: grups o mapes conceptuals

- Tècniques d'ordenació: numeració o esquema


2. La Redacció:

Redactar és transformar els plans i les idees en llenguatge escrit, és a dir, en un text coherent, estructurat d'una manera determinada i amb uns trets estilístics concrets, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.

2.1- L'estructura del text

- El paràgraf: serveix per distribuir en blocs les diverses idees que formen un text i, a més, fa visible i entenedora l'estructura general del text.

El paràgraf com a unitat temàtica: cada paràgraf té vida pròpia, tracta sobre un aspecte en concret del tema general del que tracta el text. Encara que formi part d'un text, té un alt grau d'independència.

Tipus de paràgrafs segons els continguts: Introductoris, Expositius o Conclusius.

- Els connectors: elements de cohesió textual, que organitzen i relacionen els paràgrafs i les frases a l'interior del text, i funcionen com a senyals visuals per a que el lector vegi l'esquelet de l'escrit.

Tipus de connectors:
a) Conjuncions i locucions conjuntives
b) Preposicions i locucions prepositives
c) Adverbis i locucions adverbials
d) Altres paraules o expressions

Funcions dels connectors:
a) Senyalitzar
b) Organitzar
c) Relacionar

- La puntuació: eina bàsica per estructurar el text i delimitar el significat exacte del missatge que es vol transmetre (molt important la seva utilització)

Signes de puntuació:
a) La coma (,)
b) El punt i coma (;) 
c) El punt (.)
d) Els dos punts (:)
e) Els punts suspensius (...)
f) Els signes d'entonació (?¿!¡)
g) Els parèntesis ()
h) Els guions (-)
i) Les cometes (<>)

2.2- L'estil

- L'adequació: Tenir molt en compte el registre triat i utilitzar les paraules i expressions adequades d'aquest registre.

- Claredat: Fer servir paraules d'ús corrent i construccions sintàctiques que facilitin la comunicació amb el lector.

- Precisió: Assegurar l'eficàcia comunicativa, evitar paraules generals i massa ambigües.

- Concisió: Evitar construccions sintàctiques artificioses complicades que segons nosaltres sonen millor.

- Variació: Evitar les repeticions innecessàries (els sinònims són un bon recurs)

- Altres consells d'estil:
     · Evitar les cacofonies
     · Evitar l'ús d'adverbis acabats en -ment
     · Limitar l'ús de possessius
     · Evitar expressions discriminatòries       

3. La Revisió 

Revisar és examinar. És avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé, modificar el que calgui per tal de millorar el text. Cal tenir en compte que no només revisem el text al final, sinó que duem a terme operacions de revisió durant tot el procés de redacció.

- Existeix un decàleg de revisió (el podem trobar als nostres apunts)

- Revisió de continguts: Coherència, Cohesió i Adequació

- Revisió gramatical i de convencions: Correcció i Variació