Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat.

A la sesió d'avui de COED hem parlat de l'estructura del discurs, i aquí us deixo un esquema per a que us feu una breu idea del que explicaré seguidament:

Com ja em vist en l’esquema, aquesta és l’estructura bàsica a seguir per a qualsevol tipus de discurs, ara explicaré d’una manera una mica més detallada cada una d’aquestes parts i les seves fórmules a seguir:

Introducció:

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La introducció és la clau de l’èxit o de l’eficàcia d’una intervenció oral; Objectiu de la introducció à captar l’atenció i mantenir-la.

La introducció té importància des de dos punts de vista diferents:

-        En el públic: capta l’atenció i crea l’expectació necessària per mantenir-la.

-        En l’orador: si la introducció està ben preparada i l’orador té recursos, ajuda a evadir els nervis o si mes no, que no es notin.

Fórmules introductòries

-        Definició: breu comentari sobre el títol del tema

-        Presentació d’objectius: explicar-los motiva i centra atenció als oients

-        Presentació del guió: fer un recorregut dels passos que seguiràs és interessant per al públic (apropiat per a discursos expositius i sessions pràctiques)

-        Preguntes: preguntes retòriques, sense esperar resposta. Creen la necessitat d’escoltar i varien el ritme de l’exposició (una manera d’anticipar-se)

-        Lectura mental: esmentes idees amb les quals creiem que venen el públic. Fer referència a llegendes populars o coses que sempre es diuen.

-        Documentació: fotos, fragments de vídeo o algun objecte. Mostrar alguna noticia o dades recents. (senzilles i fàcils)

-        Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...

-        Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota principal, amb certa intriga i que introdueixi el tema

Desenvolupament

Selecció i ordre de les idees segons l’objectiu del discurs:

- Per a informar:

-        Estructura descriptiva

-        Estructura cronològica

- Per a convèncer:

-        Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Conclusió

Les funcions bàsiques de la conclusió són:

-        Tancar el discurs

-        Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge: agafar l’essència de la idea i dir-la en poques paraules.

-        Deixar una bona impressió final en les persones que han escoltat: per a que els oients després segueixin pensant i reflexionant sobre el que els has parlat s’ha de donar bones sensacions (molt important les emocions provocades)

Fórmules de conclusió

-        Repetir la introducció

-        Resumir els punts principals

-        Invitació a l’acció: convidar a participar, a fer alguna cosa

-        Anunci d’un esdeveniment futur: guardar-se un fet molt important per a dir-ho al final.

-        Promesa

-        Apel·lar als sentiments: fer sorgir les emocions als oients (no apel·lar a la intel·ligència)

És molt important diferenciar la conclusió del tancament i la obertura de la introducció. L’obertura i el tancament no formen part del discurs pròpiament dit, però són molt importants en quant a crear una certa impressió.

L’obertura és des del moment en que l’orador apareix a la sala, s’asseu a la taula i es col·loca per a començar a fer el discurs. El tancament és des de que l’orador acaba de parlar, amb la conclusió, fins que marxa de la sala.


Per acabar, faré cinc cèntims de la llengua en el discurs expositiu:

- Ha de ser:

· Neutra: no posicionar-se, ser respectuós amb totes les possibles opinions. Que en la tria del nostre llenguatge no hi hagi missatges subliminals.

· Precisa: cal tenir un coneixement elevat del lèxic sobre el tema del qual parles, si hi ha una paraula per dir una idea, no dir una frase sencera. En el cas dels mestres, tenir un bon lèxic especialitzat en l’àmbit de l’educació.

·  Accessible: adaptar-se al nivell del públic.

- No influïda per la prosa escrita o tècnica: no parlar com si llegissis el que dius (diferencia entre llengua oral formal i llengua escrita)

- Cal oferir definicions si hi ha termes especialitzats o abstractes que pot ser que el públic no coneixi.

- Són necessaris:

· Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...

· Marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra, finalment, en resum...s