Actualment, en les sesions de divendres de COED, estem fent recitacions de poemes per tal d'enrriquir-nos en l'àmbit de la poesia i per a posar en pràctica algunes de les coses que vem aprendre llegint el llibre de "Com parlar bé en públic".
Jo vaig recitar el seguent poema:
Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol.
«Morirem aviat, lluny de la planta, -
elles deuen pensar; -
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.»
elles deuen pensar; -
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.»
Joan Maragall -1898
Tot i que jo no acostumo a passar nervis a l'hora de parlar en públic, el recitar un poema no se'm va fer gens fàcil i al començar estava nerviosa i em vaig equivocar. Quan vaig tornar a començar em va sortir molt millor i vaig poder recitar tot el poema sense problemes ni entrebancs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario