lunes, 31 de diciembre de 2012

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador. Benjamin Bloom.

La Taxonomia de Bloom és una classificació feta per Benjamin Bloom i altres col·laboradors on s'hi troben les diferents activitats educatives, graduades de més senzilles a més complexes.

Dels tres dominis d'activitats educatives que és van definir: Domini cognitiu, afectiu i psicomotor, en aquest post parlarem del domini de les habilitats cognitives ja que va ser el que posteriorment, l'any 2000, és va revisar, incorporant les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.

Com podem veure en la fotografia que trobem abaix, les activitats cognitives en la Taxonomia de Bloom es classifiquen en:

- Recordar
- Entendre
- Aplicar
- Analitzar
- Avaluar
- Crear

Com he anomenat prèviament, les taules de la Taxonomia de Bloom s'han anat modificant al llarg dels anys. En aquestes dues piràmides es poden observar alguns dels canvis importants.



Per a realitzar la tasca que se'ns demana a classe s'ha de llegir abans aquesta informació bàsica per a poder conèixer millor la Taxonomia de Bloom: http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Tasca a realitzar: Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que facis un repàs de TOTES les eines i recursos TIC's treballats al llarg del curs i, en na taula, indiquis quina habilitat cognitiva, segons la classificació de l'any 2008, és desenvolupa en cadascuna d'elles. Cal que comentis quines habilitats/eines consideres més interessants a la llum de la taxonomia.

Eines i recursos TIC

domingo, 23 de diciembre de 2012

Viquipèdia

Abans de començar a explicar l'activitat que vàrem fer a classe per a posar en pràctica l'ús de la Viquipèdia, crec que és interessant saber exactament QUÈ és la viquipèdia, i de quina manera millor que posant la seva definició? Doncs aquí la teniu:

La Viquipèdia (el mateix que la Wikipèdia en castellà) és una enciclopèdia on-line elaborada per als seus propis lectors. La viquipèdia pateix constrantment canvis i modificacions per a gent de tot arreu del món, i així a poc a poc anem fent una gran font d'informació fiable, ja que aquells canvis que no són apropiats o certs es treuen rápidament. Cada article o informació té un historial, i d'aquesta manera es pot anar veient quins canvis ha patit aquell document i quin usuari els ha fet.

Segons Viquipèdia, els 5 pilars fonamentals d'aquesta són:



- La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni un diari, tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció,per això ja existeixen altres pàgines.

- La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles i presentar cada punt de vista de forma precisa.

- La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera.

- La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims.

- La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció.

 

Tasca a realitzar:
Després d'haver conegut a fons el funcionament de la Viquipèdia, haviem de fer per parelles una intervenció en un article de la Viquipèdia.
Jo i la Clara Ponce vem crear un usuari anomenat: BertaClara i vem afegir una frase a la informació sobre la nedadora de natació sincronizada Gemma Mengual.

La frase que hem afegit és la següent: "Com a esportista poseeix les típiques qualitats de les velocistes: Explosivitat i potència en els seus braços i cames, és molt àgil i flexible dins de l'aigua i molt expressiva en les seves coreografíes." 

Aquí poso el link de la pàgina de viquipèdia en la cual hem col·laborat:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Gemma_Mengual_Civil


Llibre d'estil:
Per a fer una modificació en la wikipèdia o afegir alguna informació nova, s'ha de seguir el llibre d'estil, que la wikipèdia mateixa ho explica d'aquesta manera:

"Aquest llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant. Tot i que les normes següents no són indiscutibles, hauries de tenir bons motius per no respectar-les, i cercar un mínim consens abans de fer-ho. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar. En aquest sentit la següent cita del Manual d'estil de Chicago pot ser aclaridora:
Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d'una llei estricta. Estan pensades per al cas estàndard i han de ser aplicades amb un cert grau d'elasticitat.
Una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura. No s'espera que els escriptors segueixin totes o cap d'aquestes regles: la gràcia d'editar wikis és que no hi cal perfecció. Els viquipedistes que editin poden referir-se a aquest manual quan poleixin articles i les pàgines s'aniran fent d'acord amb aquesta guia.
Mireu si us plau Com s'edita una pàgina per informació sobre com fer servir les diferents instruccions d'hipertext –hi ha moltes més possibilitats a part de negreta o cursiva. Aquest article es concentra en quan fer-los servir encara que alguns exemples també mostren l'hipertext. També us pot ser útil el llibre d'estil de categorització en quant a normes d'estil per categoritzar els articles."

Deixo aquí l'enllaç del llibre d'estil, per a si voleu consultar algunes de les característiques requerides per a intervenir en la wikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia:Llibre_d%27estil
 

jueves, 20 de diciembre de 2012

Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb ordinador

En aquesta entrada del bloc us parlaré sobre els diferents usos d'aprenentatge que pot tenir un ordinador. Aquests diferents usos ens seràn molt útils per a les mestres ja que tindrem més mètodes per a ensenyar als alumnes d'una manera diferent a la que tots coneixem d'una classe amb la professora explicant i els nens escoltant.

A classe vem coneixer aquests diferents usos a partir de 4 metàfores:
· La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor
· La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne
· La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador
· La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina
A través d'aquestes metàfores s'explica com la tecnologia ens pot ensenyar o com ens pot ajudar a aprendre en funció del paper que ha de jugar l'ordinador.

Ara explicaré més a fons en que consisteix cada metàfora i us donaré algun exemple per si el voleu utilitzar més endevant en una aula:
 
1. La metàfora tutorial: En aquest tipus d'aprenentatge l'ordinador ensenya al nen i també l'avalua, és a dir, fa de mestre. L'exemple que vàrem veure a classe va ser aquest: JClic


2. La metàfora de la construcció:  En aquest tipus d'aprenentatge és l'alumne qui ho fa tot, qui controla a l'ordinador i qui ensenya coses. La majoria dels programes que fan la funció d'aquesta metàfora són activitats en les que els nens donen instruccions a l'ordinador indicant-li que és el que ha de fer. L'exemple que vàrem veure a classe va ser l'Scratch, que consisteix en un programa on el nen dona ordres a un gat perquè faci el que ell indica. 


3. La metàfora del laboratori: Aquest tipus d'eina permet l'aprenentatge a partir de la descoberta i el raonament. Poc a poc va experimentant amb allò que pot fer i va deduint quins són els efectes que està provocant amb els seus actes. Aquest tipus de programes no són aquells que ensenyen coses, o que nosaltres els hi ensenyem coses, simplement ens mostren coses que passen demostrant-les amb fets reals. L'exemple que vàrem veure a classe va ser el de Doctora Xinxeta, on nosaltres haviem de regar una planta i donar-li sol per veure que li pasava.



4. La metàfora de la caixa d'eines: Tots aquests tipus de programes ens permeten utilitzar l'ordinador com a eina per fer milers de coses diferents, com ara: compartir un text, editar una fotografia, comprar des de casa, vendre on-line.... Tot de manera instantànea.


Després de conèixer les diferents metàfores per les cuals es pot utilitzar l'ordinador com a eina d'aprenentatge, he buscat alguns altres programes apart dels que vàrem fer servir a classe com a exemple per a entendre-ho millor, i aquests programes són: 




 

Seguiment de l'Albert Espinosa

Hem realitzat el seguiment de l’Albert Espinosa, durant els mesos d’octubre i novembre del 2012 i un cop fet aquest seguiment arribem a la conclusió de que és un personatge públic molt actiu pel que fa referencia a les noves tecnologies i xarxes socials

Gràcies a la realització d’aquest treball, que tenia com a finalitat fer el seguiment a un bon comunicador, hem gaudit de les seves publicacions a varis mitjans de comunicació: en diaris (el Periodico), al twitter, el seu blog personal, el seu web oficial i entrevistes que ha oferit a programes de radio.

Centrant-nos amb les piolades del twitter, cal esmentar que Albert Espinosa utilitza força sovint aquest innovador mitjà de comunicació en el qual “Polseres Vermelles” i “Els nostres tigres beuen llet” són dos dels seus treballs que més destaquen.


També hem volgut destacar els seus articles periodistics que publica cada diumenge al Periodico, això demostra que és un bon comunicador mitjançant la literatura i l’escriptura. Els seus articles són interessants i sobretot criden l’atenció perquè acostumen a ser historietes de vivencies personals. També fa de crític de cultura, aquí demostra que és un home cult i que s’interessa per l’actualitat.



Observant les diferents entrevistes que estan recollides en el vidio, l’hem analitzat en la vessant comunicativa oral. Per a fer-ho hem utilitzat el decàleg que vem elaborar a les classes de COED, després d’haver llegit el llibre Com parlar bé en públic.

Tot i que no l’hem pogut veure gaire parlant i expressar-se en públic, ja que en els ultims mesos no ha aparegut gaire ni en televisió ni en ràdio, hem observat que posa en pràctica en els seus discursos aspectes com: tenir clares les quatre preguntes bàsiques, un domini de la llengua, retroalimentació amb el públic, ser molt natural, és a dir, no memoritzant el discurs, domini del llenguatge no verbal i estructurar el seu discurs.

Considerem que un dels aspectes pels quals creiem que l’Albert Espinosa és un bon comunicador és pel simple fet que és natural i es mostra tal i com és ell.


Aquí us deixo el LINK per si voleu veure el seguiment fet: 
http://seguimentalbertespinosa.blogspot.com.es/

El seguiment d'aquest personatge públic l'hem fet amb un grup de 6 persones:

- Marta Jové
- Alexandra Lapedra
- Cristina Lladó
- Clara Ponce
- Cristina Toledano
- Berta Olivares

Aquí us deixo el prezi que vam fer de les piolades de l'Albert Espinosa:




lunes, 10 de diciembre de 2012

El mestre del futur


Jaume Cela
L’últim dia de la SAE, el divendres dia 16 de novembre, vàrem tenir com a activitat de cloenda la xerrada d’en Jaume Cela, que va parlar de com ha de ser un mestre; que hem d’aconseguir i què no hem de fer mai.


Va començar la conferència dient: Per a ser mestra es necessita inventiva, esforç i motivació, i va mostrar-nos la importància del paper del mestre, ja que eduquem a moltes altres institucions apart dels alumnes (a pares, a altres mestres, a familiars... ).


Va destacar també que vivim en una situació d’acceleració, és a dir, que vivim en una societat molt accelerada, i a conseqüència d’aquest fet els equips docents hem de saber molt bé quin currículum necessita cada nen. És bàsic saber molt bé el que ensenyem i perquè té sentit ensenyar-ho, tant de cara al present com al futur. Em va sobtar una frase que va dir: "Els infants no tenen infantesa", fent referència a que moltes vegades volem que el nen aprengui i demostri que està aprenent moltes coses de manera errònia, ja que un nen, quan es petit, necessita jugar, no fer fitxes constantment per tal d’ensenyar als seus pares el què ha fet. Quan desvalorem el joc estem privant al nen de la capacitat de crear, d’aprendre, de conèixer, i actualment, s’està oblidant la importància del joc en moltes escoles.


També va fer referència a la diversificació d’institucions, definint-la com la forma en que les noves tecnologies ens estan fent veure el món de diferent manera, i com la ciutat en la que vivim ha d’oferir tots i cadascún dels seus serveis al sector de l’educació.


En quant a l’escola, va deixar molt clar que ha de ser un espai on l’alumne no ha de tenir por a equivocar-se, que és un lloc on formular preguntes i que és més important formular bones preguntes que no fer una recerca de la resposta. També va dir que als nens se’ls ha d’obrir portes, és a dir, que se’ls ha de fer veure la realitat del món tal i com és, no amagar-los coses.


Finalment va dir  allò que considera més important per a ser mestre:

- Acollir les criatures, tal i com son i tal com vinguin a l’escola

- Mostrar, els mestres mostrem la complexitat del món, mostrem tota la realitat, tant les coses bones com les dolentes.

- Acompanyar als nostres alumnes en el procés de descobriment del món, garantint-los estabilitat emocional.

- Motivar, la cultura de l’esforç ha d’estar lligada a la motivació. Un mestre ha de crear un espai i un temps per a motivar als alumnes amb el temari.

- Saber escoltar als nens, donar sentit a la nostra experiència a partir de les experiències dels altres. Per a aconseguir-ho hem d’estar molt atents a tot el que ens diu l’altre, i no fer prejudicis sobre el que nosaltres pensem d’ell.

- Ajudar a preguntar, com ja he dit abans, l’escola és el lloc on es venen a fer preguntes, on l’infant no ha de tenir por a equivocar-se

- Donar autonomia, ajudar a que els nens facin els seus propis projectes de vida. Educar en llibertat.

- Responsabilitzar, fer que els nostres alumnes siguin responsables de la seva vida i de com aquesta afecta a la vida dels altres.


Per acabar, jo volia destacar la última idea que vaig trobar molt important que diu: l’únic pecat que un mestre no pot realitzar mai és malmetre l’autoestima de l’alumne.


En quant a la meva opinió, la conferència em va semblar molt interessant pel que fa a la temàtica i els conceptes que ens va transmetre Jaume Cela. Es notava molt que era expert en el tema i que ho explicava tot amb molta naturalitat. També crec que va faltar una mica de dinamisme en la xerrada, ja que en alguns moments el to del conferenciant era molt monòton i al no tenir cap tipus de suport audiovisual al qual fer referència, algunes estones es podien fer pesades.


Les idees que ens va transmetre el senyor Cela van ser molt clares i fàcils d’entendre, i de cara a un futur, davant d’una classe, hem de tenir molt clar tot això que ens ha explicat. La llista de verbs subratllats crec que és molt pràctica per a que tots els mestres la recordem i la puguem aplicar a la nostra classe o escola des del primer dia que exercim en la professió.

miércoles, 5 de diciembre de 2012

Poema

Actualment, en les sesions de divendres de COED, estem fent recitacions de poemes per tal d'enrriquir-nos en l'àmbit de la poesia i per a posar en pràctica algunes de les coses que vem aprendre llegint el llibre de "Com parlar bé en públic".

Jo vaig recitar el seguent poema: 

L'ànima de les flors 

Aquelles dues flors que hi ha posades
al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant-se-val. 

Aquelles dues flors no estan pas tristes,
no, no: riuen al sol.
M'han encantat així que les he vistes
posades a morir, més sense dol. 

«Morirem aviat, lluny de la planta, -
elles deuen pensar; -
més ara nostre brill al poeta encanta,
i això mai morirà.» 

                 Joan Maragall -1898 

Tot i que jo no acostumo a passar nervis a l'hora de parlar en públic, el recitar un poema no se'm va fer gens fàcil i al començar estava nerviosa i em vaig equivocar. Quan vaig tornar a començar em va sortir molt millor i vaig poder recitar tot el poema sense problemes ni entrebancs.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

Eines de suport al pensament

A classe de GTIC em estat parlant de les eines de suport al pensament, i aquí en deixo dues: els mapes conceptuals i els fluxogrames.

MAPES CONCEPTUALS

Els mapes conceptuals vanser creats per Joseph D. Novak i s'han convertit en una tècnica fonamental per a representar el pensament a l'educació.

Un mapa conceptual ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements  i a ampliar la nostra perspectiva en relació al tema.
La creació del mapa passa per diversos estadis:
-Selecció i jerarquització de conceptes.
-Reflexió sobre la relació cada concepte amb tots els altres.
-Representació gràfica adequada.

Aquesta representació gràfica consisteix en relacionar els conceptes de manera esquemàtica, aquests conceptes no es poden repetir i estan units per un connector que acostuma a ser un verb.

En dels programes més utilitzats per crear mapres conceptual és el Cmap Tools, el qual és un programa local i és gratuït. Per descarregar-lo has d'entrar a  http://cmap.ihmc.us/
A continuació mitjançant el següent text vam haver de realitzar un mapa conceptual:
El Dinar de Nadal
Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.
El dinar comença puntualment a les dues del migdia i  acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.



FLUXOGRAMES

Els diagrames de flux són una eina que s'utilitza per representar procediments encaminats a resoldre una tasca. La seva utilització prové del món de la  informàtica però avui en dia s'utilitza en molts diferents àmbits. Per als futurs mestres contemplem dues utilitzacions:
  1. Per planificar tasques pròpies relacionades amb el desenvolupament de la tasca professional. Per exemple representar el procés per a l'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.
  2. Ensenyar als alumnes aquesta eina, tenint present que l'eina és un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
Els fluxogrames tenen una simbologia molt definida de la que en podem destacar:



Podem treballar fluxogrames amb moltes eines com el Word de Microsoft, Write d'OpenOffice, programes de presentacions o de gràfics vectorials, etc. 
Nosaltres hem optat per una eina on-line: http://www.gliffy.com
Aquesta eina a part de poder crear, guardar i editar diagrames de flux, també permet treballar amb altres tipus de represenatcions gràfiques i exportar a diferents formats la feina feta.

A continuació podeu observar un fluxograma realitzat per mi, on representa l'acció de creuar una cruïlla:





Com a conclusió dir que aquestes dos formes de recollir informació i per sintetitzar-la m'han sembla molt eficaços.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de que has parlat.

A la sesió d'avui de COED hem parlat de l'estructura del discurs, i aquí us deixo un esquema per a que us feu una breu idea del que explicaré seguidament:






Com ja em vist en l’esquema, aquesta és l’estructura bàsica a seguir per a qualsevol tipus de discurs, ara explicaré d’una manera una mica més detallada cada una d’aquestes parts i les seves fórmules a seguir:



Introducció:

“Allò que comença bé ja està mig acabat”

La introducció és la clau de l’èxit o de l’eficàcia d’una intervenció oral; Objectiu de la introducció à captar l’atenció i mantenir-la.

La introducció té importància des de dos punts de vista diferents:

-        En el públic: capta l’atenció i crea l’expectació necessària per mantenir-la.
-        En l’orador: si la introducció està ben preparada i l’orador té recursos, ajuda a evadir els nervis o si mes no, que no es notin.

Fórmules introductòries
-        Definició: breu comentari sobre el títol del tema
-        Presentació d’objectius: explicar-los motiva i centra atenció als oients
-        Presentació del guió: fer un recorregut dels passos que seguiràs és interessant per al públic (apropiat per a discursos expositius i sessions pràctiques)
-        Preguntes: preguntes retòriques, sense esperar resposta. Creen la necessitat d’escoltar i varien el ritme de l’exposició (una manera d’anticipar-se)
-        Lectura mental: esmentes idees amb les quals creiem que venen el públic. Fer referència a llegendes populars o coses que sempre es diuen.
-        Documentació: fotos, fragments de vídeo o algun objecte. Mostrar alguna noticia o dades recents. (senzilles i fàcils)
-        Afirmació provocadora: donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
-        Anècdota: historieta ben escollida o una anècdota principal, amb certa intriga i que introdueixi el tema


Desenvolupament
Selecció i ordre de les idees segons l’objectiu del discurs:
- Per a informar:
-        Estructura descriptiva
-        Estructura cronològica

- Per a convèncer:
-        Estructura inductiva o SAP: informació de casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. D’específic a general.

Conclusió
Les funcions bàsiques de la conclusió són:
-        Tancar el discurs
-        Sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge: agafar l’essència de la idea i dir-la en poques paraules.
-        Deixar una bona impressió final en les persones que han escoltat: per a que els oients després segueixin pensant i reflexionant sobre el que els has parlat s’ha de donar bones sensacions (molt important les emocions provocades)

Fórmules de conclusió
-        Repetir la introducció
-        Resumir els punts principals
-        Invitació a l’acció: convidar a participar, a fer alguna cosa
-        Anunci d’un esdeveniment futur: guardar-se un fet molt important per a dir-ho al final.
-        Promesa
-        Apel·lar als sentiments: fer sorgir les emocions als oients (no apel·lar a la intel·ligència)

És molt important diferenciar la conclusió del tancament i la obertura de la introducció. L’obertura i el tancament no formen part del discurs pròpiament dit, però són molt importants en quant a crear una certa impressió.
L’obertura és des del moment en que l’orador apareix a la sala, s’asseu a la taula i es col·loca per a començar a fer el discurs. El tancament és des de que l’orador acaba de parlar, amb la conclusió, fins que marxa de la sala.


Per acabar, faré cinc cèntims de la llengua en el discurs expositiu:

- Ha de ser:

· Neutra: no posicionar-se, ser respectuós amb totes les possibles opinions. Que en la tria del nostre llenguatge no hi hagi missatges subliminals.

· Precisa: cal tenir un coneixement elevat del lèxic sobre el tema del qual parles, si hi ha una paraula per dir una idea, no dir una frase sencera. En el cas dels mestres, tenir un bon lèxic especialitzat en l’àmbit de l’educació.

·  Accessible: adaptar-se al nivell del públic.

- No influïda per la prosa escrita o tècnica: no parlar com si llegissis el que dius (diferencia entre llengua oral formal i llengua escrita)
- Cal oferir definicions si hi ha termes especialitzats o abstractes que pot ser que el públic no coneixi.
- Són necessaris:
· Connectors lògics que cohesionin el discurs: perquè, per tant, en conseqüència, no obstant això, en canvi...
· Marcadors textuals: en primer lloc, en segon lloc, d’una banda, de l’altra, finalment, en resum...s

miércoles, 14 de noviembre de 2012

El mestr@ i les TAC

El passat dilluns 12 de novembre va començar la SAE (Setmana d'Activitats Extraordinàries), i els alumnes de 1r del grau d'infantil la vem començar amb una conferència a les 9.30 del matí a l'auditori de la universitat a càrrec de la professora Anna Pèrez, una professora d'una escola del barri del raval que està especialitzada en les TAC.
La conferència que ens va fer es titulava: El mestr@ i les TAC. En resum, amb la seva explicació ens va voler fer veure als estudiants d'educació que em d'evolucionar per tal de poder oferir als nostres alumnes el màxim de recursos per a poder aprendre amb millors qualitats, i que si cal canviar la forma antiga d'ensenyar perquè hi ha tècniques noves millors, que no tinguem por de ser innovadors. De la conferència hi vaig extreure les 10 idees més importants, us les deixo aquí perquè us feu una idea del que ens va parlar l'Anna Pèrez:

1. Va començar la xerrada amb aquesta frase: Tenim escoles del S.XIX, professors del S.XX i alumnes del S.XIX.

2. El fet de treballar amb ordinadors i noves tecnologies no significa deixar d'utilitzar els llibres o les pissarres de guix. Simplement, que l'alumnat ha de saber interactuar amb diferents fonts i els professors em de saber compaginar l'ensenyament tant amb les noves tecnologies com amb les antigues formes, per tal d'afavorir l'aprenentatge dels alumnes.

3. Les noves tecnologies afavoreixen el treball en equip. Treballar en equip és bàsic de cara a la societat i amb les noves tecnologies és una forma d'ensenyar a fer-ho, ja que l'ús compartit d'un ordinador requereix posar-se d'acord amb els companys a l'hora d'utilitzar-lo, o una tablet, etc.

4. Com ha de ser el mestre d'avui en dia? Aquest mestre ha de seguir la Taxonomia de Bloom+TAC, això implica que han de ser capaços de fer que els nens, recordin, comprenguin, apliquin, analitzin, avaluïn i creïn.

5. Per a que ser un bon mestre integrat amb les TAC, ha de realitzar una sèrie de canvis. Ha de passar de ser:
· Analògic a Digital: s'ha de deixar enrrera els llibres i les pissarres de guix i utilitzar eines web i tecnologies per a l'ensenyament dels alumnes.
· Lligat a Mòbil: els mestres estan molt lligats al típic ensenyament amb el llibre i on el professor explica i els alumnes escolten, avui en dia hi ha molts recursos mòbils per a l'ensenyament on els alumnes poden participar més en les classes i es poden sentir més protagonistes, així aprenen amb més interès.
· Aïllat a Connectat: les relacions entre mestres s'engrandeixen, és a dir, que els mestres passen de comunicar-se només amb mestres de la seva mateixa escola a poder parlar
amb altres mestres a través de la xarxa. Estar connectat també implica poder apuntar-se a cursos virtuals per a poder aprendre noves eines d'ensenyament.
· Genèric a Personal: els mestres prenen importància per ells mateixos a la xarxa, és a dir, tenen un nom, a través de twiter o altres reds socials passen a ser referents o persones interessants a seguir per a altres mestres o persones interesades en el món de l'educació.
· Consumidor a Creador: deixar d'utilitzar activitats prèviament creades per altres professors o llibres, i fer activitats a mida per als seus alumnes amb l'ajuda de xtec, google o educaplay, entre d'altres.
· Tancat a obert: passar de ser mestres individuals, que cada un ho fa a la seva manera, a ser mestres que estan en xarxa i en continu aprenentatge i contacte amb altres mestres.

6. Que podem aconseguir si es realitzen tots aquests canvis?
· Comunicació, entre mestres i alumnes
· Compartir, a l'hora de treballar en grup
· Col·laborar amb els companys de classe
· Discussió amb el grup per a arribar a un acord abans de prendre una decisió.

7. "Empowermen" (apoderament), fer sentir que cada alumne és l'amo del seu propi treball. (exposició i compromís).

8. Les TAC donen veu a l'alumnat, mitjançant la web poden penjar tot allò que fan els nens, per tant, les gràcies a les TAC s'aconsegueix més interacció, entusiasme i participació. També afavoreixen el treball de la creativitat i la reflexió.

9. S'ha de canviar la imatge del paper del mestre i de la forma d'ensenyar. Tots tenim la imatge d'una classe on els nens estan asseguts mirant endavant i escoltant al professor. S'ha de potenciar l'ensenyança en la que el professor estigui integrat al grup, que s'uneixi als alumnes i treballi amb ells, és a dir, que no tingui més importància que els alumnes.

10. Amb les TAC s'aconsegueix un molt bon ambient de treball, on els nens són els protagonistes de la seva feina. L'Anna va acabar la xerrada amb aquesta frase: Fer un bon ús de les TAC crea un ambient de treball on s'aprèn.